A Rubí el primari, l'agricultura, va ser el sector hegemònic fins aproximadament el 1930. El conreu de la terra és una activitat molt antiga, però a Rubí, com a diverses comarques catalanes, entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX s'hi va produir una important intensificació d'aquesta activitat basada en la plantació de vinyes. Era una època en que el vi es pagava bé i fins s'exportava. Va augmentar la superfície treballada perquè els pagesos de les masies cedien a d'altres pagesos parcel·les de terra erma o boscosa per a plantar-hi ceps. Això va atraure a molta gent i la població va créixer d'uns tres-cents habitants a inicis del segle XVIII a gairebé tres mil el 1857. A finals del XIX, però, diverses circumstàncies van crear problemes a la pagesia. D'una banda, la plaga de la fil·loxera, que va matar totes les vinyes, i també la pèrdua de rendibilitat del vi, ja que el seu preu creixia menys que el dels jornals i productes necessaris per produir-lo. Les noves generacions van buscar altres feines més ben remunerades i amb menys incertesa, especialment el treball de la fàbrica.

La primera fàbrica de Rubí és del 1824, però fins a l'última dècada d'aquell segle XIX el sector industrial no va créixer significativament. Amb tot, inicialment la indústria ocupava principalment dones, que cobraven un salari molt baix. Eren les dones i filles dels pagesos, que aportaven a la família uns ingressos complementaris. Amb el creixement dels anys vint la indústria va passar a ser el primer sector. Hi havia més fàbriques, sobretot tèxtils, i més treballadors homes. Els anys trenta i quaranta, amb la guerra i la postguerra, van ser anys de pobresa i d'estancament. Una nova etapa de creixement intens es va desenvolupar dels anys cinquanta als setanta. Es van instal·lar centenars d'empreses, especialment del metall, que ocupaven a milers de treballadors. La població va créixer també a una gran velocitat, fins que la crisi dels anys setanta i primers vuitanta va frenar el procés d'immigració.

A partir dels anys vuitanta l'agricultura es pot donar per gairebé desapareguda a Rubí, mentre que la indústria va entrar en un procés de lenta pèrdua d'ocupats, tant per la deslocalització d'empreses com per la creixent automatització i robotització, que redueixen la mà d'obra necessària.

Paral·lelament a aquests processos, mentre es reduïen els llocs de treball dels altres sectors, creixia el terciari, concepte que inclou serveis molt diversos, del transport a l'hosteleria i de l'ensenyament a la sanitat. Un sector on treballen ara tres de cada quatre rubinencs i rubinenques.