El nucli històric de Tortosa és un conjunt arquitectònic urbà del municipi de Tortosa (Baix Ebre) declarat bé cultural d'interès nacional.

Vam sortir de Rubí amb un cel gris però sense pluja. Encara que en la ment de tots hi havia idea que a la zona de l’Ebre plouria, així ens ho havien anunciat els “homes i les dones del temps, conservaven l’esperança que no fos així. La visita a la ciutat de les tres cultures: àrab, jueva i cristiana, prometia ser interessant. En realitat, després ho veurem, de les tres cultures només en vam veure una, la cristiana. De lluny vam veure, imponent el Castell de la Suda, llegat àrab de la ciutat.

Arribàvem a Tortosa cap a quarts d’onze, poc abans ja havia començat a ploure (vana esperança).

Amb paraigües i sota una pluja menuda però constant, vam començar la visita per l’esplanada de davant de la catedral que ara ja està totalment oberta al riu. La espectacularitat de la façana barroca ens deixà bocabadats i també la vista de “lo riu” des d’aquí.

Abans d’entrar a la catedral i de parlar-ne, el nostre guia va portar-nos a fer un recorregut pels llocs més emblemàtics del nucli històric de la ciutat. Vam començar pel Portal del Romeu per on entrava a la ciutat un dels ramals del camí de Sant Jaume. D’allà cap a la plaça de la Cinta, la patrona actual de Tortosa, on hi ha una entrada lateral a la catedral, la Porta de l’Olivera, també d’estil barroc. Vam buscar l’olivera i no la vam trobar perquè es veu que el nom li ve d’una olivera que va brotar al cim de la porta. Hi destaquen les columnes salomòniques i les escultures, la central de la Mare de Déu de la Cinta.

A la mateixa plaça de la Cinta hi ha la casa Grego, un edifici modernista recentment rehabilitat. Té uns esgrafiats preciosos i, en l’angle amb el carrer del Portal del Romeu, hi ha una grandiosa tribuna que sembla més pròpia d’una ciutat del nord,  amb vitralls decorats amb flors i motius vegetals. Hem de dir que Tortosa té un bon llegat modernista, que no vam poder visitar per la manca de temps. Potser l’edifici més emblemàtic i que vam poder veure de lluny és l’antic Escorxador, actualment és el Museu de la ciutat. Tots dos edificis són de l’arquitecte Pau Monguió.

Tot aquest recorregut el vam anar fent sota una pluja fina que no molestava excessivament, i que donava a la una ciutat un aire més tranquil i assossegat.

Sortint de la plaça de la Cinta ens trobem amb l’Església de la Reparació un bon exemple d’arquitectura religiosa de principis del s. XX. Simbiosi entre el modernisme i el neogoticisme, el més interessant és la cúpula poligonal i el gran lucernari. Deixant a mà dreta l’església de la Reparació arribem a la plaça de l’Absis que ens permet admirar la part exterior de l’absis gòtic de la catedral.

Continuem la visita per arribar als Reials Col·legis, la millor mostra del Renaixement de Catalunya i un dels millors conjunts d’Espanya. Es van fundar en època de Carles V amb la finalitat d’educar els moriscos que havien restat a Catalunya després de l’expulsió dels àrabs o de la seva conversió forçosa, decretada pels Reis Catòlics el 1492.

El conjunt està format pel Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec que conserva una portalada renaixentista de dos cossos sota l’escut de Felip II, i que fou l’antiga universitat. L’església de Sant Domènec que fou construïda utilitzant l’estil gòtic, i que actualment acull el Centre d’Interpretació del Renaixement. I el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, que és el mes destacable de tot el conjunt i que està organitzat a l’entorn d’un pati central, únic a Catalunya i la millor obra del Renaixement català. Hem de fixar-nos especialment en el pati per la seva bellesa i pel seu bon estat de conservació. A l’espai que hi ha entre el primer i el segon pis s’hi representen els bustos de 19 parelles reials de la monarquia catalanoaragonesa, des de Ramon Berenguer IV i la seva esposa Peronella d’Aragó fins a Felip IV. Destaca també la seva portalada presidida per l’escut de Carles V amb l’àguila bicèfala i dues esfinxs, signes de saviesa. Datada el 1570 fou pensada com un arc de triomf.

Finalment anem cap a la catedral per visitar-ne l’interior. Primer el claustre del segle XIII amb arcs ogivals, la majoria sense decoració, que conté una bona col·lecció de làpides funeràries medievals. Després entrem pròpiament a la catedral que ens sorprèn per la seva grandiositat. Construïda entre els segles XIII i XIV és d’estil gòtic i substitueix l’anterior d’estil romànic, que al seu torn va ocupar el lloc de la mesquita més gran de Tortosa i que Ramon Berenguer IV, un cop conquerida la ciutat el 1148, cedeix a l’Església perquè l’enderroqui i hi construeixi la catedral. Hi destaca el retaule de l’altar major, petit  en comparació a les altíssimes columnes, però d’una gran bellesa pictòrica i escultòrica. També dins de la catedral visitem la Capella de la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat. Es tracta d’una mostra magnífica d’estil barroc construïda al s. XVIII com la façana que serà l’últim que visitarem.

Després de l’enderroc dels edificis que separaven la catedral de l’Ebre, la façana llueix esplendorosa com correspon al seu estil barroc, un gran escenari que necessita espai perquè llueixi. Està formada per cinc cossos, separats per grans pilastres amb capitells decorats. A la part central hi ha la porta d’entrada flanquejada per dues grandioses columnes. Cinc nínxols buits ocupen el centre de cada cos. Últimament al nínxol central, situat damunt la porta principal, s’hi va col·locar un estàtua de la Mare de Déu de la Cinta. En realitat la façana malgrat la seva magnificència és una obra inacabada, possiblement per problemes econòmics o perquè està situada en un terreny massa proper al riu,  i el seu pes hagués estat excessiu i l’hagués feta perillar.

Abans de tornar a l’autocar ens vam fer la fotografia de grup davant de la façana de la catedral per acomiadar un dia ben interessant i agradable.