A càrrec d'Albert Beorlegui Tous, llicenciat en Dret, i Tècnic de Comunicació de l’Ajuntament de Matadepera, col·labora des del 1994 en nombrosos mitjans de comunicació com a comentarista cinematogràfic, entre els quals actualment destaca RAC 1 amb la secció “El basar de les sorpreses” del programa “Via lliure” de Xavier Bundó. També ha col·laborat amb Agnès Marquès al “No ho sé”, Ricard Ustrell a “El suplement” de Catalunya Ràdio, Crisol Tuà a “El crepuscle dels déus” o Xavi Martin amb “El club del cinèfils impenitents” entre d’altres.

El musical és un dels gèneres preferits per a tots els espectadors. Les cançons, els balls, les coreografies i les fantasies musicals han format part de l’època més extraordinària del Hollywood clàssic, i la sola evocació de Fred Astaire i Ginger Rogers entonant el “cheek to cheek” o de Gene Kelly cantant i ballant sota la pluja, representen el passaport més directe i eficaç al glamour dels millors anys de la fàbrica dels somnis.

Dies 13 de gener, 10 de febrer i 10 de març.

Entrada lliure, oberta a tothom.

Dijous 13 de gener

18 h

Auditori Vallhonrat

Inicis i Consolidació (1927-1939)

El musical és un gènere que té un inici ben precari per les tècniques d’aquella època però que va ser capaç d’oferir als anys trenta algunes de les mostres més rellevants de la seva història, coincidint amb el període més dur de la Gran Depressió.

Dijous 10 de febrer

18 h

Auditori Vallhonrat

Els nous talents (1940-1951)

Segona part de la trilogia dedicada al cinema musical, un dels gèneres preferits per a tots els espectadors, on les cançons, els balls, les coreografies i les fantasies gairebé oníriques formen part de l’època més extraordinària del Hollywood clàssic.

Dijous 10 de març

18 h

Auditori Vallhonrat

La dècada prodigiosa (1952-1961)

Tercera i última de les conferències dedicades al cinema musical, un dels gèneres preferits per a tots els espectadors, on les cançons, els balls, les coreografies i les fantasies gairebé oníriques, formen part de l’època més extraordinària del Hollywood clàssic, i possiblement de la idealització que encara persisteix sobre l’anomenada Meca del Cinema.